martes, 12 de junio de 2012

Valoració Personal

Quan va començar el curs  una mica preocupats per aquesta nova assignatura i sobre la seva dificultat,les classes cada vegades era mes extranyes  i avegades sortia de classe sense saber molt be que havia passat...

Durant tot el curs hem tingut molts dubtes  i tantisimes preguntes que han estat al nostre cap durant hores en busca d'una resposta que a dia d'avui algunes ni l'hem trobat.

A sigut un curs on hem madurat bastant gracies a aquesta assignatura però encara queda un altre curs mes en general a sigut una assignatura entretinguda.

 

jueves, 7 de junio de 2012

Defineix Tema 10

Intel·lectualisme moral: una de les idees de l’actitud socràtica. Diu que és impossible obrar malament expressament, ja que qui coneix la veritat obra segons ella.
·         Maièutica: art de donar llum a la veritat.
·         Hedonisme: diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar dolor.
·         Eudemonisme: diu que ser feliç és autorealitzar-se.
·         Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.
·      Prudència: virtut intel·lectual que ens ajuda a deliberar bé.
·  Autosuficiència: consisteix a valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.
·   Pau interior: consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, a no dependre del destí i ser responsables de nosaltres mateixos.
·   Utilitarisme: consisteix en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre possible de persones (principi d’utilitat)
·     Aritmètica del plaer: de Bentham. Diu que hem de sumar plaers i restar dolors, que tots els plaers són iguals en qualitat i que poden comparar-se per arribar al màxim plaer.
·     Ètica deontològica: es preocupa pel deure, es basa en la forma i no en el contingut.
·       Ètica teològica: teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure.
·       Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional, l’odre és que “s’ha de fer quelcom”.
·        Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la pròpia llei moral.

lunes, 28 de mayo de 2012

Porc satisfet


La gran pregunta que és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.

En la meva opinió es millor ser un porc satisfet,perque aquest  porc te el que vol i amb i això aquest porc esta completament satisfet i a arribat a el que volia i amb això viu completament feliç i content.Alomillor per aquest  porc arriba a estar satisfet quan a format una família  o troba algú que l'estima.Molta gent diu que es millor ser un ésser humà insatisfet perquè sempre es millor que ser un porc però en la meva opinió el ésser humà passara tota la seva vida en la busca d'alguna cosa que ell ni sap el que busca i mai trobara i es passara la vida sense disfrutar-la

En definitiva en la meva opinió es millor ser un porc satisfet i disfrutar de la vida dia a dia.

viernes, 18 de mayo de 2012

Sartre




1. On va estudiar Sartre? 
-A  França.
2. Què opinava ell sobre els valors?
-Creia en un univers sense valors.
3. Quin corrent filosòfic el va influir?
-La fenomenologia
4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
-La nàusea
5. Quina importància té per a ell l'existència?
-Cap.
6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
-L'ésser i el no-res.
7. Què és l'autenticitat?
-La reflexió serena de la pròpia existència.
8. Qui era Heidegger?
 Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre.
9. Quin és el títol de la revista que va crear?
-Les temps modernes
10. Què significa que l'infern són els altres?
-Significa que estem exposats als altres.
11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 -Que es podia mantenir més d'un amor.
12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 -El segon sexe.
13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
-Crítica de la raó dialèctica.
14. Quin canvi es va dur a terme?



-Entre  1958 i 1968, la llibertat individual desapareix del seu pensament, i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.
15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
- L'any 1964. Va rebutjar-lo perquè segons ell, no seria coherent amb sí mateix i no seguiria les raons ètiques que ell estava marcant.
16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
- Comunista i propera a l'anarquisme.
17. Quin fet històric el va influïr fortament?
 -La revolta dels estudiants.
18. Quin diari extremista va dirigir?
 -La cause du peuple
19. Què opinava sobre el terrorisme?
 -Que era la bomba atòmica dels pobres
20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
-Perquè tothom el considerava un líder, algú a qui seguir en el camí cap a la llibertat.

miércoles, 16 de mayo de 2012

Aristòtil

El que parlem majoritàriament en aquest text és l'acció de l'home per aconseguir fer el bé orientada des de la raó.

La acció de l'home esta orientada a aconseguir el bé.El que te que fer l'home en la seva vida és essencial nomes de l'home ,la bondat com a mitjà per passar tota la seva vida durant tots els anys que estarà al mon.Les accions bones es fan a partir de la virtut raonable.Les virtuts son aquelles accions bones que adquirim amb la repetició,una bona acció s'urgeix aparti de el bé.

En definitiva la bona acció el bé prové del millor que te el home.




lunes, 14 de mayo de 2012

Defineix Tema 9

  • Amoral. Quan s’actua automàticament i no s’és amo dels propis actes.
  • Immoral. Comportament consistent fer allò que no s’ha de fer.
  • Temperament. Conjunt de sentiments i passions amb els quals naixem i que són difícilment modificables.
  • Virtut. Hàbits que ens predisposen a obrar bé.
  • Consciència moral. Capacitat d’adonar-se que algunes formes de vida, valors o principis són moralment millors.
  • Responsabilitat. Consisteix a ser capaços de respondre davant dels nostres actes.
  • Llibertat externa.  Manca de coacció externa, ningú impedeix a l’ésser humà actuar de la manera que li sembli oportuna.
  • Llibertat interna. Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
  • Determinisme. Teoria que afirma que tot té una causa, que estem determinats per uns factors.
  • Condicionament.Influència que ens afecta però no ens determina.
  • Destí. Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
  • Principi de causalitat.Tota causa té una efecte i tot efecte ve donat d’una causa.
  • Determinisme econòmic. Diu que estem determinats per l’economia (teoria determinista científica).
  • Indeterminisme. No estem determinats, som lliures (liberalisme).
  • Autonomia amoral. Seguir les pròpies normes, ens donem a nosaltres mateixos les lleis morals.
  • Nivell preconvencional. La persona té per just el que satisfà els seus interessos. Respecta les normés només per les conseqüències (posició heterònoma).
  • Convencional. Considerat just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat. La persona se sent membre d’una comunitat i admet les normes.
  • Postconvencional. Es distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Son persones autònomes amb principis.
  • Lògica de la cura. Compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

sábado, 5 de mayo de 2012

Exercicis pag 183




1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?
-No, perquè si creiem en un Déu,aquet deu ho controla tot i llavors si ens controla ens treu la nostra llibertat,ja que desde aquest moment estem determinants per ell. 
2. Com expliquen els deterministes científics l'experiència espontània de la llibertat?
-El determinisme científic diuen que la nostra llibertat esta produida per les ciències o alguns factors.
3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?
-La nostra pròpia llibertat, perquè si no estiguesim lliures voldria dir que estaríem determinats.
4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa"? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?
-Sí, pot haber moltes idees de llibertat depenent de la persona.

viernes, 20 de abril de 2012

Defineix Tema 8

-Monisme materialista:  teories que relacionen el cervell i la ment mitjançant el psiquisme com una conseqüència de la ment. Admet només una realitat material.

-Monisme emergentista: teoria monista materialista que considera que allò mental no es redueix només a allò físic, però que sí ha evolucionat a partir d'aquest. Només existeix la matèria, la qual és fruit d'una evolució.

-Dualisme platònic: teoria plantejada per Plató, qui diu que l'ésser humà està format pel cos i l'ànima, la qual ja existia abans d'unir-se al cos. Aquesta és immortal i immaterial, i està empresonada en el cos material.

-Hilemorfisme: teoria plantejada per Aristòtil. L'ànima i el cos són complementaris i inseparables d'una única realitat, que és l'ésser humà. Cap dels dos pot existir sense l'altre, per tant la matèria no pot existir sense una forma. Així, el cos és la base material i l'ànima la base substancial.

-Dualisme interaccionista: teoria dualista del s.XX defensada per Eccles. Separa la ment del cervell, ja que a més a més de l'estructura cerebral diu que hi ha una altra realitat de naturalesa diferent al cervell i no material, que és l'ànima.


-Interaccionisme emergentista: teoria plantejada per Popper. Afirma que la ment ha evolucionat a partir del cervell, però diu que tot allò real no té per què ser material. Estructura tres móns (Món 1--> món material, Món 2--> món psíquic, Món 3 --> món cultural).

-Raó teòrica: designa la utilització de la capacitat de l'ésser humà per aconseguir coneixements. S'ocupa d'allò que no pot ser d'una altra manera. Es vol conèixer la realitat amb la màxima veritat.

-Raó pràctica: designa la utilització de la capacitat racional de l'ésser per aconseguir la felicitat. S'ocupa d'allò que pot ser d'una altra manera.

-Raciovitalisme: idea desenvolupada per Ortega y Gasset. La raó vital és la vida com a raó, la qual és un element constitutiu de la vida, la qual no es pot entendre sense la raó.

-Acció comunicativa: no té com a objectiu aconseguir l'èxit, sinó que és una acció orientada a l'entesa. Gràcies a aquesta, l'ésser pot arribar a conèixer la realitat i la validesa de les normes.

-Acció estratègica: considera els altres com a instruments per resoldre conflictes quotidians i aconseguir aspiracions personals.

-Persona (Boeci): Boeci defineix la persona com a substància individual de naturalesa racional.

-Dignitat: dret de les persones de no ser tractades com un mitjà, sinó com un fi.

-Existència encarnada: significa que les persones tenen una interioritat que les permet sortir de si mateixes i obrir-se a altres coses. S'obre al món des de la seva intimitat.

-Compromís: defineix la persona, ja que l'acció personal és rebuig de l'abstenció, la neutralitat i la indiferència.

-Proximitat: situació en què les persones viuen amb els altres. És la donació de qualcom del propi ésser a un altre.