Auschwitz, sensacions antònimes
Es diu que no es saben els límits de la crueltat de l’ésser humà. Es diu també, segons Aristòtil, que l’ésser humà és un animal racional, però aquesta racionalitat es posa en entredit quan s’observa de primera mà un dels fets més esgarrifosos de la història de la humanitat.
1.300.000 empresonats, 1.100.000 dels quals eren jueus, 140.000 polonesos, 23.000 gitanos, 15.000 soviets presoners de la guerra i 25.000 presoners d’altres grups ètnics. 1.100.000 de tots aquests van morir, el 90% dels quals eren jueus, assassinats majoritàriament en cambres de gas. Observant aquestes dades, qualsevol persona amb dos dits de seny es queda rumiant i es pregunta com és això possible. S’intenta trobar una resposta raonable, o com a mínim, intentar assimilar o comprendre les raons que porten a un grup de persones a fer tan macabres accions. Tot i això, mai s’hi troba cap resposta i, òbviament, mai s’entenen les raons, i si algú les entén és que veritablement es té un problema de racionalitat.
No es poden anticipar les sensacions que un tindrà un cop posi un peu a un camp d’extermini com és el d’Auschwitz. Es poden llegir anècdotes, llibres, autobiografies, es poden veure pel·lícules, minisèries, documentals... Però tot això no té res a veure amb el fet de trepitjar el mateix terreny que van trepitjar milions de persones que van patir un terrible sofriment i van morir assassinades. Tampoc es té consciència quan un entra en un edifici que fa de recepció d’una visita guiada i que va resultar ser construït per jueus que poc temps després van morir també.
Arribats a un cert punt de la visita, ja no hi tenen cabuda en els nostres cervells pensaments i dubtes sobre la finalitat de totes aquelles accions. Ara per ara sembla de cretins fer acudits estúpids sobre aquestes coses que hem viscut. Es diu que qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo. Per això, tot i que rememorar aquesta història faci venir calfreds, es necessària tenir-la ben present per tal que la incertesa, la ignorància, la inestabilitat i la crueltat de l’home no tornin a sortir a la llum. Sembla trist, però és necessari.
